• Título:  ESTUDIS SINTÈTICS DIRIGITS ALS ALCALOIDES STENINA I SESSILIFOLIAMIDES B I C
• Autor:  ALONSO FERNÁNDEZ, JAVIER
• Universidad:  Universidad Autónoma de Barcelona
• Departamento:  Quimica
• Fecha de Lectura:  14/09/2012
• Programa de doctorado:  Quimica
• Dirección: 
  • FIGUEREDO GALIMANY, MARTA (DIRECTOR)
  • BAYON RUEDA, JUAN PABLO (CODIRECTOR)
• Tribunal: 
  • PLEIXATS ROVIRA, ROSER (PRESIDENTE)
  • LLOR BRUNÉS, NÚRIA (SECRETARIO)
  • González, Lluïsa (VOCAL)
• Descriptores: 
  • ALCALOIDES
  • QUIMICA DE PRODUCTOS NATURALES ORGANICOS
  • SINTESIS QUIMICA
• Localización:  BIBLIOTECA DE COMUNICACIÓN Y HEMEROTECA GENERAL UAB
• 2012alonsestud.pdf
• Resumen:
  Els extractes d¿abundants plantes de la família Stemonaceae han estat llargament utilitzades als països asiàtics davant diferents malalties i també per les seves propietats antiparasitàries. Els constituents més significatius d¿aquests extractes són una sèrie de metabòlits secundaris relacionats estructuralment, anomenats alcaloides d¿Stemona. Tots els alcaloides d¿Stemona són policíclics i molts d¿ells presenten un sistema central pirrolo[1,2-a]azepina com a característica estructural. La majoria també incorpora, com a mínim, una estructura d¿¿-metil-¿-butirolactona, que pot estar unida al nucli azabizíclic en forma espirànica, fusionada o be com a substituent. L¿objectiu d¿aquesta tesi era avançar en la seqüència cap a (-)-stenine i sessilifoliamides B i C, como a part d¿un projecte que persegueix la síntesi d¿alcaloides d¿Stemona a través d¿una aproximació estereoselectiva i flexible, on diversos alcaloides podrien sintetitzar-se a partir d¿intermedis comuns. A la primera part de la tesi, el nucli típic de pirroloazepinona va ser sintetitzat a través d¿una reacció de cicloaddició 1,3-dipolar entre una nitrona quiral i una olefina, seguit d¿una reducció de l¿enllaç N-O, i una posterior ciclació 7-exo-trig. Diferents transformacions sobre aquest intermedi bicíclic van conduir a un compost que mostrava l¿esquelet complert de carbonis dels alcaloides objectiu, no obstant, la ciclació final per arribar a l¿estructura tetracíclica no es va poder aconseguir. A la segona part, els intermedis clau van ser preparats a través d¿una aproximació diferent, partint de succinimides i fent ús d¿una reacció de metàtesis de tancament d¿anell i d¿una Morita-Baylis-Hillman com a transformacions clau per construir el nucli azabicíclic. Estudis preliminars duts a terme amb material de partida racèmic, va permetre l¿obtenció d¿un compost amb l¿estructura de les sessilifoliamides B i C.