• Título:  TEORIA TRANSCENDENTAL DE LA CONSCIÈNCIA I FILOSOFIA DE LA MENT
• Autor:  Forn Argimon, Francesc
• Universidad:  Universidad de Barcelona
• Departamento:  Filosofia
• Fecha de Lectura:  30/06/2017
• Programa de doctorado:  Programa Oficial de Doctorado en Filosofía Contemporánea y Estudios Clásicos
• Dirección: 
  • TURRÓ TOMÁS, SALVIO (DIRECTOR)
• Tribunal: 
  • García-Carpintero Sánchez-Miguel, Manuel (PRESIDENTE)
  • BECH DURO, JOSÉ MARÍA (SECRETARIO)
  • VÁZQUEZ LOBEIRAS, MARÍA JESÚS (VOCAL)
• Descriptores: 
  • FILOSOFIA MODERNA
  • FILOSOFIA ACTUAL
• Resumen:
  El tema d¿aquesta tesi doctoral és l¿actualitat d¿un model filosòfic inspirat en la filosofia transcendental de Kant. En el capítol 1 plantejo l¿oportunitat d¿un model transcendental, alternatiu als hegemònics, com a eina conceptual vàlida per a enfrontar els reptes contemporanis (divisòria tecnològica, crisi ecològica i globalització). En el capítol 2 aprofundeixo en el concepte de model, que relaciono amb la nostra representació del món i de nosaltres mateixos. D¿aquí la necessitat de la filosofia transcendental com a un tipus peculiar de treball amb models, atent a llur naturalesa representativa, que qüestiona i modifica supòsits bàsics dels models intuïtius i científics. El capítol 3 és un recorregut per l¿evolució del pensament de Kant en el seu context dialògic, des de les primeres obres fins la KrV. Concebo el seu gir crític com a fruit d¿un modelatge filosòfic de ment i món, del qual en resulta una profunda transformació de les concepcions de la representació i la consciència hegemòniques en aquell context. En el capítol 4 descric el model de la ment de Kant a la KrV com a un model epigenètic, pel qual el coneixement és fruit de la interacció de dues facultats bàsiques, sensibilitat i enteniment. La modelització recolza en el caràcter sui generis del Jo de l¿apercepció transcendental, entre fenomen i noümen, que permet fer-ne l¿objecte d¿una reflexió sobre condicions de possibilitat de l¿experiència en la subjectivitat (un model filosòfic transcendental de la ment), però no incloure¿l en un model materialista o funcionalista en el sentit de la IA contemporània. En el capítol 5 comparo aquest model transcendental amb el neokantisme d¿Ernst Cassirer, alhora com a proposta filosòfica i com a interpretació de Kant. Situo aquesta comparació en ell debat contemporani sobre l¿existència de contingut mental no-conceptual, i la posició de Kant en aquesta qüestió.