Tesis doctorales: TESEO

Ayuda Salir

Ficha de Tesis

Imprimir

Ministerio de Universidades - Gobierno de España

Título: LA LLEI DE LA PLUSVÀLUA URBANITZADORA I LA URBANITZACIÓ MARGINAL A SANT ANDREU DE PALOMAR, BARCELONA
Autor: Marfull Pujadas, Andreu
Universidad: Universidad Autónoma de Barcelona
Departamento: Geografia
Fecha de Lectura: 31/03/2017
Programa de doctorado: Programa de Doctorado en Geografía por la Universidad Autónoma de Barcelona
Dirección:
- Casellas Puigdemasa, Maria Antonia (DIRECTOR)
Tribunal:
- Albet Mas, Abel (PRESIDENTE)
- DELGADO RUIZ, MANUEL (SECRETARIO)
- BENACH ROVIRA, NURIA (VOCAL)
Descriptores:
- GEOGRAFIA URBANA
- URBANISMO
Localización: BIBLIOTECA DE COMUNICACIÓN Y HEMEROTECA GENERAL UAB

314067_929070.pdf

Marcador: https://www.educacion.gob.es/teseo/mostrarRef.do?ref=1393605Añadir a favoritos.
Resumen:
L’objectiu d’aquesta tesi és avançar en la comprensió de les característiques del procés urbanístic del barri de Sant Andreu de Palomar, a la ciutat de Barcelona. La investigació explora tant les causes com les conseqüències del procés de planificació. Com a hipòtesi de recerca es planteja que la marginació urbanística de Sant Andreu és conseqüència dels desequilibris propis del règim capitalista, als quals l’urbanisme hi està supeditat. Per a la seva exploració s’utilitza una adaptació del mètode hipoteticodeductiu de Karl Popper, que permet l’anàlisi de problemes particulars contrastant teories des d’una perspectiva crítica. Prenent de referència la llei general de l’acumulació capitalista de Karl Marx, la tesi argumenta que les deficiències de la urbanització a Sant Andreu són un resultat inherent dels desequilibris implícits del règim capitalista, en consonància amb la crítica a l’economia política de l’urbanisme. L'anàlisi empírica es desenvolupa en tres estadis complementaris, dirigits a: 1) l'aprofundiment en la comprensió del problema, 2) l'estudi de les causes i 3) l'anàlisi de les seves conseqüències a Sant Andreu. El resultat de la recerca determina que els resultats de la urbanització estan condicionats per tres factors connectats entre si: 1) la institucionalització d’una competència desigual per exercir el dret a l’espai, on s'hi reflecteix el govern tàcit de les desigualtats; 2) la normalització del valor afegit privatiu com a idea urbanitzadora, on s'hi reflecteix la gestió tàcita de les desigualtats; i 3) la legitimació de la plusvàlua urbanística privativa, com a eina necessària per a l’estímul de l’acumulació del capital. Es conclou que l’urbanisme facilita l’acumulació de plusvàlues privatives per donar continuïtat al capitalisme, ocasionant una metròpoli en constant expansió, inestable i desigual, al marge d’una planificació global que orienti i racionalitzi l’activitat urbanística. Això s’estableix com una norma general de la planificació de l'espai que la tesi conceptualitza com la «llei de la plusvàlua urbanitzadora», que s’identifica com a variant de la llei general que descriu Marx. La seva implementació s’evidencia a les característiques de la urbanització marginal de Sant Andreu, que alhora forma part d’un problema més ampli vinculat als diferents processos de despossessió del capital, a la sobreacumulació desigual de la riquesa i a la sobreexplotació dels recursos i les persones.

Imprimir

Modificar Consulta Nueva Consulta

Versión 4.4