Tesis doctorales: TESEO

Ayuda Salir

Ficha de Tesis

Imprimir

Ministerio de Universidades - Gobierno de España

Título: GENÉTICA EVOLUTIVA EN LLAGOSTES DE L'INFRAORDRE ACHELATA
Autor: PALERO PASTOR, FERRAN
Universidad: Universidad de Barcelona
Departamento: C- GENETICA
Fecha de Lectura: 19/12/2008
Programa de doctorado: GENETICA
Dirección:
- PASCUAL BERNIOLA, MARTA (DIRECTOR)
- ABELLO SALA, PERE (CODIRECTOR)
- MACPHERSON MAYOL, ENRIQUE (CODIRECTOR)
Tribunal:
- SERRA CAMO, LUIS (PRESIDENTE)
- RIUTORT LEON, MARTA (SECRETARIO)
- Turon Barrera, Francesc Xavier (VOCAL)
- MACHORDOM BARBE, ANNIE (VOCAL)
- CLARK, PAUL FREDERICK (VOCAL)
Descriptores:
- GENETICA ANIMAL
- GENETICA HUMANA DE POBLACIONES
- GENETICA DE POBLACIONES
- ZOOLOGIA MARINA
Marcador: https://www.educacion.gob.es/teseo/mostrarRef.do?ref=821769Añadir a favoritos.
Resumen:
Els resultats obtesos ens permeten afirmar que les llagostes de l'infraordre Achelata formen un grup monofilètic de crustacis decàpodes compost de dues famílies principals: Palinuridae i Scyllaridae. L'anàlisi molecular confirma Synaxidae com un grup polifilètic, que s'hauria d'incloure dins de Palinuridae. Així, els Palinuridae estarien formats per tres llinatges principals: 1) els Silentes, incloent-hi l'anterior gènere synaxid Palinurellus; 2) un clade Linuparus/Justitia i 3) un clade principal de Stridentes, incloent-hi els gèneres Puerulus, Palinustus, Palinurus, Panulirus i l'anterior synàxid Palibythus. A més, els dos clades principals trobats dins del Scyllaridae estan d'acord amb la taxonomia actual basada en dades morfològiques. Finalment, la datació del temps de divergència del grup Achelata obtinguda amb un model de rellotge relaxat és compatible amb hipòtesis prèvies d'un origen Triassic d'aquest grup. Per tal d'estudiar els processos de divergència més recent dins del gènere Palinurus, s'ha aïllat un conjunt de marcadors microsatèl¿lit altament polimòrfics per a P. elephas que, a més a més, també amplifiquen i són polimòrfics per a totes les espècies de Palinurus. Les espècies de Palinurus en aigües superficials semblen tenir unes grandàries poblacionals efectives i un grau de variabilitat en marcadors nuclears majors que les espècies d'aigües profundes, alhora que també semblen haver estat sotmeses a processos més recents de selecció en el mtDNA. L'anàlisi filogenètica dóna suport a un patró d'especiació Nord-Sud al gènere Palinurus, amb totes les espècies africanes formant un clade monofilètic. El patró d'especiació en Palinurus seria un exemple típic d'una sèrie d'esdeveniments d'especiació ràpids, amb branques molt curtes separant les diferents espècies. Curiosament, els temps de divergència obtinguts utilitzant les taxes de mutació estàndards, permeten relacionar els processos d'especiació als processos de canvi climàtic més destacats dels darrers 2 Mya. Finalment, els resultats obtinguts a partir de les dades microsatèl¿lit i mtDNA mostren que l'estructuració genètica de les poblacions de llagosta europea és molt baixa. Tanmateix, les conques atlàntica i mediterrània mostren diferències significatives i per tant, es recomana tractar-les com a unitats de gestió diferenciades. Tot i la reducció dràstica en les captures per tota l'àrea de distribució de P. elephas, la grandària efectiva poblacional històrica de P. elephas sembla haver-se mantés constant. A més a més, cal tenir en compte que l'elevada grandària efectiva poblacional de P. elephas provocaria valors de Fst extremadament petits, fins i tot per a poblacions amb nivells de dispersió restringits.

Imprimir

Modificar Consulta Nueva Consulta

Versión 4.4